divendres, 21 d’octubre del 2011

Setmana del dia 17 al dia 21 d'Octubre.

Una altra setmana i, aquí seguim estant, al peu del canó, per a comunicar-vos tot el que aprenem o ens sembla interessant. Dir-vos, nois i noies, que cada setmana m’agrada més escriure. Sembla que no, però així aprenem i alhora ens comuniquem a través d’aquest blog.

Avui, precisament no és el meu dia. Però us explicaré el perquè;
Gadafi ha caigut i, això és positiu. SI.
S’ha acabat la guerra a Líbia… PERÒ… I ara?
Diuen que, sempre, el pitjor és el final d’una guerra, ja que desprès es desencadena el més lleig dels sucesos. Encara que tothom, persona per persona, mica en mica… Intenta remontar. REMONTAR!
Remontar, vol dir, que intenten reconstruir tot allò que ha estat destruït o, simplement, reforçar l’estat d’ànim. Ja que tothom; volguem o no, encara que hi siguem presents o no; intenta oblidar. Sabem que és un treball complicat aquest (d’oblidar), però tothom remonta.

ETA deixa les armes! GEEEENIAL!
I ara ve la meva qüestió… Què fa que l’ésser humà s’assocïi per a matar ?
(Verge santa, s’ha d’estar malament del seny!)


Perdoneu per aquesta petita entrada, ho sé. Sé que no és el que el professor (Jesús) ens ha impartit a classe. Però, volia comunicar-vos el que sento.


ARA SI… Aquesta setmana:


PART TEÒRICA:

M'ha semblat tot novedós per a mi, per tant us faré l'inici de la setmana en quant a teoria, ja que m'ha agradat. Ho veig necessari, perquè com he dit a la linia d'amunt és nou per mi.
PERFEECTE. :)
Us ho comentaré, fent referència més als psicòlegs que a mi m'han cridat l'atenció.

Diferents tipus de psicologia:

La psicologia humanista: en els seus orígens van influir factors socials i culturals com ara el desànim i desassossec després de la Segona Guerra Mundial, l'amenaça atòmica, la guerra freda i la insatisfacció social. Els seus representants més destacats van ser:


- Abraham Harold Maslow (1908-1970):
Va ser un psicòleg nord-americà; conegut com un dels fundadors de la psicologia humanista. 

Un corrent psicològic que postula l’existència d’una tendència humana bàsica cap a la salut mental, la qua es manifestaria com una sèrie de processos continus de recerca d’autoactualització i autorealització.

La seva posició se sol classificar en psicologia com una “tercera força”, i es troba teòrica i técnicamente entre els paradigmes del conductisme i el psicoanàlisi.
Teoria de Maslow:
Piràmide de les necessitats.


A.H.Maslow.





             


- Victor Emil Frankl (1905-1997):


Fou un neuròleg i psiquiatre austríac. Fundador de la Logoteràpia.
Va des de 1942 fins 1945 va sobreviure a diversos camps de concentració nazis, inclosos Auschwitz i Dachau.

A partir d'aquesta experiència, va escriure el llibre:
"El hombre en busca del sentido".
El hombre en busca
del sentido.




      













Les caracterísitques humanes serien: la decisió, creativitat, autorealització,
etc. El compromís amb el valor de la dignitat humana i interès en
el desenvolupament ple del potencial inherent a cada persona.





La psicologia cognitiva: es concentra en l'estudi de disciplina com la intel·ligència artificial (robòtica), el tractament de la infomació i la ciència del llenguatge.


- Frederic Bartlett (1886-1969):


Parla de la memòria com a construcció, és a dir, que rebutja el tradicional concepte de memòria com a dipòsit.
Segons Bartlett, la memòria reconstrueix aquesta infromació.









EL COGNITIVISME:

Sorgeix a principis dels anys 60 com alternativa a les perspectives conductistes i a la idea que la ment és una "tabula rasa". Tenien la intenció de substituir el conductisme.
Els cognoscitivistes intenten esbrinar què hi passa dins la ment durant el procés d'aprenentatge.

Aprendre no suposa només un canvi en la conducta, sinó que implica un procés mental que modifica les estructures del pensament. Per tal de modificar aquestes estructures cal que l'estímul incideixi en les estructures que ja té la persona.








ARA CONTINUEM AMB:
 
ELS CAMPS D'APLICACIÓ DE LA PSICOLOGIA.



Psicologia de l’educació:


Cobra una gran importància en quant a l’àmbit educatiu; ja que docents i pedagogs han de considerar aspectes tan importants com: la motivació, els interessos, les expectatives i les necesitats dels estudiants.





Psicologia laboral:


També anomenada: psicologia del treball i de les organitzacions.
L’objectiu d’aquesta psicologia és: l’estudi i l’optimització del comportament de l’ésser humà en les organitzacions, fonamentalment professionals.









Psicologia clínica:



Aquest tipus de psicologia s'ocupa de la investigació de les funcions mentals de les persones que pateixen sofriment.










TORNEM A REPETIR-HO, PER QUI ENCARA NO S'HA ASSABENTAT DE LA DIFERÈNCIA ENTRE UN PSICÒLEG I UN PSIQUIÀTRE:

- Psicòleg: Tracta a les persones sense necessitat d’utilitzar un tractament (és a dir, no estan especialitzats en medicina, per tant no poden medicar).
















- Psiquiàtra: Té la carrera de medicina i, tracta a les persones mitjançant el diàleg com ho fa un psicòleg però, ells si que estan autoritzats per a donar tractament (medicació).















TREBALLS EXPOSSATS PER COMPANYS DE CLASSE:

El dia 17, és a dir Dilluns; un company (David Costa) va expossar el treball, el qual parlava d'en Carl Gustav Jung.



Un contemporani nascut l'any 1875, influit per Sigmund Freud.
Per això, utilitza la psicología de la histèria i del món imaginari (els somnis).
A partir de la qual crea la seva teoria psicològica, d'associar paraules. 
Seguidor de: Nietzsche.

Per causa del àmbit econòmic, va estudiar medicina especialitzant-se rerement en psiquiatría.

Molts viatges al llarg de tota la seva vida; per a poder estudiar les diferents civilitzacions primitives.








 Ell deia que el cervell humà tenia dues parts, és a dir, que es dividia en dos:

- el col·lectiu: Són aquelles coses que tots fem per igual, és a dir, que no ens diferencien dels altres.
- el personal: Són les coses que fem cadascú de nosaltres, que ens diferencia un dels altres. Pot esser causat també, pel seguit de "traumes", "experiències viscudes", etc. I això, és el que marca la diferència. I ens respon a la pregunta de: "Per què ets tu i no ell?" (per exemple).


Últims anys: Règim nazi.
President de la: Societat mèdica de psicoteràpia.
Mor l'any 1961, a causa d'una enfermetat.








Un altre treball expossat aquesta setmana ha sigut el treball d'una
companya (Anna Amill Pérez); parlant sobre Burrhus Frederic Skinner.


(1904-1990); Escriptor i psicòleg nord-americà. (Un germà seu, mort amb 16 anys per culpa d'aneurisma cerebral).

La seva novel·la, més important fou: --> Walden-Two: Que narra una societat utòpica. (és a dir, que no existeix).

Conegut pels seus estudis sobre el comportament.
Tracta el conductisme radical=
El conductisme és una disciplina que s'interessa només pel comportament humà i animal.




La teràpia del conductisme: Serveix per a tractar fòbies.
Com he dit anteriorment, i com va explicar l'Anna a classe, Skinner a part de centrar-se en el comportament humà, també va voler centrar-s'hi en el del animal. I per això, es va inventar la famosa i anomenada: "caixa de Skinner".

Caixa de Skinner

Com a conclusió, Burrhus Frederic Skinner, tractava el reforçament positiu.
I que només tractaba el que podem veure, observar. I per tant, deixa com "de banda" l'ànima (l'estudi de l'ànima).





I per últim, hem fet dos articles:


1º Article explicat a classe:  "Howard Gardner, el hombre que va a revolucionar la enseñanza";

Gardner, és un psicòleg americà que, qüestionà la noció tradicional d'intel·ligència.
Donant com a vàlid que, l'ésser humà no té només una capacitat, sinò que conte intel·ligències múltiples (IM).

Cada persona te mes desenvolupada una d'elles; (dins l’article diu: “els psicòlegs no es posen d’acord sobre que entenen per intel·ligència. Per a molts, només existeix un tipus que es l’escolar. Però, els humans hem desenvolupat diferents tipus: lingüística, lógicomatemàtica, musical, espacial, naturalista, interpersonal, intrapersonal).








2º Article explicat a classe:  "Robots inteligentes capaces de pensar, aprender y decidir";

Científics japonesos que han dissenyat robots intel·ligents capaços de pensar, aprendre i decidir per sí sols.

Osamu Hasegawa, encarregat de dissenyar un sistema que permet a un robot capaç de conèixer el seu entorn i resoldre els problemes als que s’enfrontarà d’ara en endavant (tenen una xarxa “neuronal” autoorganitzadora; que els permetrà acumular i utilitzar l’informació per a dur a terme moltissimes coses alhora. Aquests robots, són una pasada, ja que també són capaços de demanar ajuda quan saben que la necessiten, com nosaltres (els humans); són capaços d’ignorar el soroll, és a dir, allò que consideren brossa; per a no confondre’s.

La conclusió que puc treure és que pertany a l’estudi de la psicologia cognitiva. I que, s’assembla moltissim a la pel·lícula que vam veure “I, robot”. O a “La isla”.





També, s'ha vist una part de la pel·lícula "La clase" però; no puc dir-vos el que, ja que el dia que la varen veure durant 5 o 10 minuts (un troç), jo no hi era. Per tant, us demano disculpes. I espero que les accepteu.




Gràcies i fins la setmana que entra!

divendres, 14 d’octubre del 2011

Setmana del dia 10 al dia 14 d'Octubre.

Hola; bon divendres a tothom :)
Avui torno a estar aquí, per a fer-vos una breu entrada del que hem pogut aprendre i veure aquesta setmana !

PART TEÒRICA:


Paraules explicades anteriorment però que cal recordar-les:
- Behaviorisme = conductisme --> Tractat per Iván Pavlov i J.B.Watson.
- Introspectisme (o l'elementalisme, del que seguidament esmentaré) = vol
  dir que es la funció de saber reflexionar sobre (el que diu o fa) un mateix.


PERFECTE!
Doncs ara entrant en matèria, de la setmana, dir-vos que hem anat veient la Psicologia de la forma, el psicoanàlisi; i hem llegit i comentat un article: "Bebés de 15 meses con sentido de la justícia".



PSICOLOGIA DE LA FORMA:

El gestaltisme representa la superació de la vella tradició psicològica d'explicar els fenòmens complexos mitjançant la seva reducció a elements simpes, (aquests elements simples, per exemple, serien: una emoció, un sentiment, etc.; és a dir, qualsevol estat d'ànim).

En el any 1890 un vienès, Christian Von Ehrenfels (1895-1932); s’havia adonat que les qualitats d’una figura s’afegeixen a les dels elements que la formaven. Anys més tard, Max Wertheimer (1880-1943) en col·laboració amb Kurt Koffka (1886-1941) i Wolfgang Köhler (1887-1967), continuen l’estudi de la percepció pel mateix camí que el seu predecessor i van més lluny que ell.

És a dir, que hi trobem quatre grans psicòlegs que van col·laborar en aquest tipus de psicologia (la Psicologia Gestalt):


- Christian Von Ehrenfels (1859-1932):

 


- Max Wertheimer (1880-1943):














- Kurt Koffka (1886-1941):

  


- Wolfgang Köhler (1887-1967). --> Ell, el més important:



Aquest psicòlegs de la forma, rebutgen l'elementalisme. Ja que afrimen que un conjunt, una figura o una totalitat són més que la suma de les parts; per aquest motiu s'oposen resoludament a l'elementalisme.
(Introspectisme o elementalisme = reflexionar sobre un mateix).



Per a poder explicar millor la llei de la forma, us he buscat una imatge:

Amb l'ajuda d'aquesta imatge de la llei de la forma,
es pot dir què tothom, segons aquests psicòlegs la ment de cadacú pot veure una cosa o pot veure una altra.

En aquest cas, es pot veure: unes flors amb una papallona, o el perfil d'una cara. Però, depenent de com ho mirem i des de quina perspectiva, es veu una imatge abans que l'altra, SEMPRE!
És a dir, organització d'estímuls (estructures mentals).





EL PSICOANÀLISI:
(mètode clínic anomenat: psicoanàlisi. Aquest mètode terapèutic consisteix en l'exploració que realitza el pacient en la seva història inconscient mitjançant l'ajuda del psicoanalista).


Aquesta base inconscient del psiquisme humà és inabastable per a la consciència però, no obstant això, aconsegueix epressar-se de manera encoberta a través d'una sèrie de manifestacions cm ara els lapsus (per exemple, no recordar el nom d'una persona o confonfodre el seu nom) , els actes fallits (perdre les caus de casa o anar almenjador i no saber per què), els continguts dels somnis i les fantasies, i també els símptomes de les malalties nervioses.
Sigmund, no va ser l'únic representant del psicoanàlisi; ja que podem esmentar per exemple: Carl Gustav Jung (1875-1961), que va ser un metge psiquiàtra i també psicòleg.

Figura clau en l'etapa inicial del psicoanàlisi. 

A sobre, va "crear" una escola de psicologia analítica, també anomenada psicologia dels complexes i psicologia profunda. 




Archivo:Freud and other psychoanalysts 1922.jpg

Freud i altres psicoanalistes (1922).

D'esquerra a dreta sentats: Sigmund Freud, Sándor Ferenczi i Hanns Sachs.

D'en peus: Otto Rank, Kar Abraham, Maxx Eitingon i Ernest Jones.






Freud va aprendre (o seguir els passos) de Jean-Martin Charcot
--> [(1825-1893) neuròleg françès, professor d'anatomia patològica i titular de la càtedra d'enfermetats del sistema nerviós].

Sigmund Freud va estudiar amb Charcot les aplicacions de la hipnosis en el tractament de la histèria. (Neuropatía: malaltia mental. Exemple de neuropatía: Histèria, esquizofrènia,etc).
Per aquest motiu, podem dir que Freud va aprendre de Charcot.

Una pel·lícula (en la que Freud és convertit en personatge central):
Anna O. ("Freud; Pasión Secreta")  1962:
Ens parla dels primers esforços que va fer Sigmund pera que acceptessin les seves teories.
http://www.youtube.com/watch?v=Wtgnx3GsDd8



ARTICLE TREBALLAT:

"Bebés de 15 meses con sentido de la justícia".


L'article treballat aquesta setmana a classe tracta sobre nadons de 15 mesos que tenen (alguns) ja, un sentit de la justícia bastant avançat segons els investigadors. L'experiment consta de veure quins són egoistes i quins ho deixen tot als altres; ara i per a un futur pròxim o llunyà.

Per a poder comprovar-ho, s'hi han basat amb el compartir la joguina preferida de cadascú o no, amb els altres.
Aleshores, per a incolcar una bona educació a la criatura, haurem d'estar sobre d'aquesta des del primer dia de vida (ensenyar valors, tenir bona relació amb tothom, accions justes i donar un ambient càlid i agradable des de sempre); així doncs, el nadó podrà anar aprenent des de ben petit el que és bo, i s'ha de fer.






Ara doncs!
Parlarem d'una altra pel·lícula (de l'any 2008); titolada: "La Ola".

Aquest film, si que tracta d'una experimentació psicològica.
Que consiseix en expermentar amb uns nois i noies; les diverses maneres de comportar-se, que tenen: (amb la gent de fora i la gent del mateix lloc).

Per a fer-nos una idea; la pel·lícula tracta:
El professor decideix començar un experiment amb els seus alumnes per demostrar el fàcil que és manipular a les masses.
A través del seu lema:
"força mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força a través de l'acció, força a través de l'orgull", posant l'accent en això, de manera que cada dia els alumnes seguissin una nova regla.








LA PSICOLOGIA A LA PREMSA:
Avui divendres, hem estat movent-nos (també) per internet, més concretament pel diari El Mundo; i hem estat seguint el recorregut manat pel professor (Jesús); i és el següent:  


/Salud/
/Neurociencia/
/El infinito coste de no invertir en salud mental/
/Especial: La mente está enferma./










divendres, 7 d’octubre del 2011

Homenatge a Steve Jobs:

El fundador d'Apple ha estat sens dubte un dels grans personatges de l'era moderna.

Sense ell no s'entén l'evolució de la Informàtica, i va tenir un enorme èxit amb altres dispositius tecnològics, com els iPods, l'IPhone, l'iPad, etc.
En cinema, va canviar per complet el cinema d'animació.

El genial Steve Jobs ha mort a Palo Alto (Califòrnia) en companyia de la seva dona i la seva família.
Per motius de salut, es va retirar oficialment a finals del mes d'agost.
Actualment era el màxim accionista individual de The Walt Disney Company.

Tenia només 56 anys.

Setmana del dia 03 al dia 07 d'Octubre. 2011.

Que dir d'aquesta setmana..
Bueno, per començar podriem fer una breu explicació de l'article explicat a classe.
Títol: L'invasió dels "amortals".
Són persones que no tenen una vida estructurada en torn a "l'hora de la veritat de" la mort, i que prefereixen ignorar-la.

Famosos així? Si!

- Mark Zuckerberg (fundador de facebook):



- Lance Armstrong (ciclista). [encara que aquest, més que amortal és inmortal]:


Mayer diu que l'impúls "amortal" a mantenir-se actius, dirigits per la sensatesa, podrien ajudar a sanar la previsible disminució de la mà d'obra i a frenar els creixents costos sanitàris. Encara que, també, adverteix sobre els seus riscos.
El que m'ha cridat l'atenció d'aquest artícle ha estat aquesta linia:
"Parafraseando a Kennedy, no se trata de añadir nuevos años a la vida, sino nueva vida a esos años".
M'ha agradat, perquè ve a ser com una conclusió curta i concisa, de tot aquest article.

L'altre dia, a classe, una companya (Lidia Torrent Anka); va fer l'exposició del seu treball.
Que parlava sobre la vida de Viktor Emil Frankl; immagine(psiquiàtra i neuròleg austríac).       
Va fundar la "Logoterapia" => Logo (paraula).
IMPACTANT!
Impactant ha estat la seva vida ja que, va sobreviure a diversos camps de concentració durant un període bastant llarg; deixant enrere (perdent) a alguns familiars.

Aleshores, es va inspirar i així s'iniciaría l'escriptura del llibre: "El hombre en busca del sentido".
El llibre en sí, ens fa veure la voluntat de seguir endavant.

La famosa frase que tots els pares/amics/familiars solen fer als seus: "Si vols, pots".
(mente-cuerpo). És a dir, per a estar bé cal tindre una harmonia entre ment i cos, han d'estar units. Perquè sinó, no aniria res bé.



Per a acabar, ara, comentaré el que vam veure a classe (part teòrica):
G.Fechner (1801-1887); publica: "Elements de Psicofísica", en què exposa els resultats de les seves observacions (tot basant-se en Webber); famosa llei Weber-Fechner: la sensació creix com el logaritme de l'excitació.
W.Wundt (1832-1920); la psicofísica es convertirà en psicofisiologia gràcies a la formació mèdica d'aquest home.
Veient clarament, també, en Wundt l'ambigua posició de la psicologia d'aquesta època. Les influèncioes filosòfiques van determinar el seu itrospeccionisme (que vol dir què, podem reflexionar sobre un mateix). Va tractar de determinar els últims elements del psiquisme.






Sobre el conductisme (behaviorisme):


Van influir decisivament en el naixement de la psicologia de la conducta dels descobriments realitzats pel rus
Iván Pavlov (1849-1939) sobre els reflexos condicionats (experimenta sobretot amb gossos).

Experiment de Pavlov.

(Petit documental de Pavlov).



També, prenent com a referència a Pavlov, J.B.Watson (1878-1958) la psicologia havia d'atenir-se a l'estudi de les reaccions objectivament observables que un organisme executa en resposta als estímuls, igualment observables, del medi. (estímul-resposta).

PAVLOV002.JPG
IVÁN PAVLOV

J.B.WATSON

 

dijous, 29 de setembre del 2011

LA CLASSE:

La classe:

És la pel·lícula que estem veient a petites estones a les classes de psicologia&sociologia.

Que dir doncs d'aquest guió?
És una classe d'entre uns 14 o 15 anys d'edat, gent rebel o incompressa, sembla ser que ningú els escolta des d'un primer moment, però desprès anirem veient que no és així.
Ja que fins on sabem, el professor de llengues els hi vol manar de deures fer una redacció/explicació del que pensen o senten o volen. Amb això, i l'ajuda de la lectura de petits fragments de llibres (que llegeixen a la classe en veu alta); vol fer que aquests nois i noies, vulguin ser algú en un futur. És a dir, que tinguin objectius i que els compleixin!


ALGUNES VALORACIONS DE LA PEL·LÍCULA:

JOSE V.O. 27/01/2009. 21.04 h
Otro tarde de domingo lluviosa, otra vez la sala llena, otra vez en las primeras filas, como ese alumno aplicado, que esta vez si que acude a "La Clase", pero esta vez el profesor es un veterano de las escuelas, de la vida del dia a dia en "La Clase". Entretenida pelicula que no se hace pesada en ningun momento a pesar de sus dos horas de duración. Algunas cosas nos pareceran extrañas, pues aqui la fonetica es igual que la gramatica (pero esto no viene a cuento con la pelicula), donde todo es creible y cercano. La recomiendo.

 

Baptiste opinó sobre La Clase;
25.01.2009
Caduco sistema de enseñanza:
Estupenda película que nos servirá para la reflexión sobre el sistema de enseñanza actual. Debería abrir muchos debates y críticas a los profesores y alumnos de hoy pues está claro que algo falla. Los movimientos migratorios y culturales han ido muy deprisa, los tiempos han cambiado a un ritmo trepidante y el sistema educativo está desactualizado e inadaptado.

El título en francés evoca una escuela como una especie de prisión, un sentimiento que reflejan estos adolescentes, están ahi no saben muy bien por qué ni para qué, sus intereses son otros, están sometidos a esos horarios y profesores porque les obligan sus padres...

En esta película con tono documental vemos los problemas que el profesorado tiene que afrontar en un instituto de las afueras de
Paris que podría ser cualquier institulo de cualquier ciudad española. Destacable el papel del profesor, intentando llegar al alumno con la comunicación y el diálogo. Algo que debería hacerse más en las aulas. Escuchar y dialogar con los alumnos y no darles materia a tragar y vomitar en los exámenes.

Valientes los temas tratados y las actitudes reflejadas, nada parece exagerando ni forzado. Aunque un poco desesperanzadora, todo queda abierto a la reflexión y el debate. Y como sugerencia imposible, ya que los títulos de crédito carecen de banda sonora podrían poner la gran canción de Asfalto "
Dias de escuela", que viene al pelo.


Premis i nominacions:



Año
Premio
Categoría
Receptore(es)
Resultado
2008
Laurent Cantet
Ganadora

Nominada
Laurent Cantet
Nominado
Mejor película en lengua extranjera

Nominada
2009

Nominada
Carole Scotta
Caroline Benjo
Laurent Cantet
Nominada
Laurent Cantet
Nominado
François Bégaudeau
Robin Campillo
Laurent Cantet
Ganadora
Robin Campillo
Stephanie Leger
Nominada
Olivier Mauvezin
Agnes Ravez
Jean-Pierre Laforce
Nominada
Mejor película
Laurent Cantet
Ganadora
Premio de la audiencia
Laurent Cantet
Ganadora
Mejor película
Laurent Cantet
Ganadora
Mejor película de la Unión Europea
Laurent Cantet
Nominada
Laurent Cantet
Ganadora
Mejor película extranjera

Ganadora
Laurent Cantet
Ganadora
2010
Laurent Cantet
Nominada
Mejor película en lengua extranjera

Nominada
Mejor película no americana
Laurent Cantet
Nominada
Mejor película no americana
Laurent Cantet
Nominada
Mejor guion adaptado
Laurent Cantet
Robin Campillo
François Bégaudeau
Nominada

Ganadora


mrc1411 24/01/2009. 15.08 h
Más que una pelicula es un ejercicio de poesía, una maravilla. Más que merecida la palma de Oro y con esperanzas de que se lleve el Oscar.