Avui, precisament no és el meu dia. Però us explicaré el perquè;
Gadafi ha caigut i, això és positiu. SI.
S’ha acabat la guerra a Líbia… PERÒ… I ara?
Diuen que, sempre, el pitjor és el final d’una guerra, ja que desprès es desencadena el més lleig dels sucesos. Encara que tothom, persona per persona, mica en mica… Intenta remontar. REMONTAR!
Remontar, vol dir, que intenten reconstruir tot allò que ha estat destruït o, simplement, reforçar l’estat d’ànim. Ja que tothom; volguem o no, encara que hi siguem presents o no; intenta oblidar. Sabem que és un treball complicat aquest (d’oblidar), però tothom remonta.
ETA deixa les armes! GEEEENIAL!
I ara ve la meva qüestió… Què fa que l’ésser humà s’assocïi per a matar ?
(Verge santa, s’ha d’estar malament del seny!)
Perdoneu per aquesta petita entrada, ho sé. Sé que no és el que el professor (Jesús) ens ha impartit a classe. Però, volia comunicar-vos el que sento.
ARA SI… Aquesta setmana:
PART TEÒRICA:
M'ha semblat tot novedós per a mi, per tant us faré l'inici de la setmana en quant a teoria, ja que m'ha agradat. Ho veig necessari, perquè com he dit a la linia d'amunt és nou per mi.
PERFEECTE. :)
Us ho comentaré, fent referència més als psicòlegs que a mi m'han cridat l'atenció.
Diferents tipus de psicologia:
La psicologia humanista: en els seus orígens van influir factors socials i culturals com ara el desànim i desassossec després de
- Abraham Harold Maslow (1908-1970):
Va ser un psicòleg nord-americà; conegut com un dels fundadors de la psicologia humanista.
Un corrent psicològic que postula l’existència d’una tendència humana bàsica cap a la salut mental, la qua es manifestaria com una sèrie de processos continus de recerca d’autoactualització i autorealització.
La seva posició se sol classificar en psicologia com una “tercera força”, i es troba teòrica i técnicamente entre els paradigmes del conductisme i el psicoanàlisi.
 |
| Teoria de Maslow: Piràmide de les necessitats. |
 |
| A.H.Maslow. |
- Victor Emil Frankl (1905-1997):
Fou un neuròleg i psiquiatre austríac. Fundador de Va des de 1942 fins 1945 va sobreviure a diversos camps de concentració nazis, inclosos Auschwitz i Dachau.
A partir d'aquesta experiència, va escriure el llibre:
"El hombre en busca del sentido".
 |
El hombre en busca del sentido. |
Les caracterísitques humanes serien: la decisió, creativitat, autorealització,
etc. El compromís amb el valor de la dignitat humana i interès en
el desenvolupament ple del potencial inherent a cada persona.La psicologia cognitiva: es concentra en l'estudi de disciplina com la intel·ligència artificial (robòtica), el tractament de la infomació i la ciència del llenguatge.
Parla de la memòria com a construcció, és a dir, que rebutja el tradicional concepte de memòria com a dipòsit.
Segons Bartlett, la memòria reconstrueix aquesta infromació.
EL COGNITIVISME:
Sorgeix a principis dels anys 60 com alternativa a les perspectives conductistes i a la idea que la ment és una "tabula rasa". Tenien la intenció de substituir el conductisme.
Els cognoscitivistes intenten esbrinar què hi passa dins la ment durant el procés d'aprenentatge.
Aprendre no suposa només un canvi en la conducta, sinó que implica un procés mental que modifica les estructures del pensament. Per tal de modificar aquestes estructures cal que l'estímul incideixi en les estructures que ja té la persona.
ARA CONTINUEM AMB:
Psicologia de l’educació:
Cobra una gran importància en quant a l’àmbit educatiu; ja que docents i pedagogs han de considerar aspectes tan importants com: la motivació, els interessos, les expectatives i les necesitats dels estudiants.
També anomenada: psicologia del treball i de les organitzacions.
L’objectiu d’aquesta psicologia és: l’estudi i l’optimització del comportament de l’ésser humà en les organitzacions, fonamentalment professionals.
Psicologia clínica:
Aquest tipus de psicologia s'ocupa de la investigació de les funcions mentals de les persones que pateixen sofriment.
TORNEM A REPETIR-HO, PER QUI ENCARA NO S'HA ASSABENTAT DE LA DIFERÈNCIA ENTRE UN PSICÒLEG I UN PSIQUIÀTRE:
- Psicòleg: Tracta a les persones sense necessitat d’utilitzar un tractament (és a dir, no estan especialitzats en medicina, per tant no poden medicar).
- Psiquiàtra: Té la carrera de medicina i, tracta a les persones mitjançant el diàleg com ho fa un psicòleg però, ells si que estan autoritzats per a donar tractament (medicació).
TREBALLS EXPOSSATS PER COMPANYS DE CLASSE:
El dia 17, és a dir Dilluns; un company (David Costa) va expossar el treball, el qual parlava d'en Carl Gustav Jung.
Un contemporani nascut l'any 1875, influit per Sigmund Freud.
Per això, utilitza la psicología de la histèria i del món imaginari (els somnis).
A partir de la qual crea la seva teoria psicològica, d'associar paraules.
Seguidor de: Nietzsche. Per causa del àmbit econòmic, va estudiar medicina especialitzant-se rerement en psiquiatría.
Molts viatges al llarg de tota la seva vida; per a poder estudiar les diferents civilitzacions primitives.
Ell deia que el cervell humà tenia dues parts, és a dir, que es dividia en dos:
- el col·lectiu: Són aquelles coses que tots fem per igual, és a dir, que no ens diferencien dels altres.
- el personal: Són les coses que fem cadascú de nosaltres, que ens diferencia un dels altres. Pot esser causat també, pel seguit de "traumes", "experiències viscudes", etc. I això, és el que marca la diferència. I ens respon a la pregunta de: "Per què ets tu i no ell?" (per exemple).
- el personal: Són les coses que fem cadascú de nosaltres, que ens diferencia un dels altres. Pot esser causat també, pel seguit de "traumes", "experiències viscudes", etc. I això, és el que marca la diferència. I ens respon a la pregunta de: "Per què ets tu i no ell?" (per exemple).
Últims anys: Règim nazi.
President de la: Societat mèdica de psicoteràpia.
President de la: Societat mèdica de psicoteràpia.
Mor l'any 1961, a causa d'una enfermetat.
Un altre treball expossat aquesta setmana ha sigut el treball d'una
companya (Anna Amill Pérez); parlant sobre Burrhus Frederic Skinner.
(1904-1990); Escriptor i psicòleg nord-americà. (Un germà seu, mort amb 16 anys per culpa d'aneurisma cerebral).
La seva novel·la, més important fou: --> Walden-Two: Que narra una societat utòpica. (és a dir, que no existeix).
Conegut pels seus estudis sobre el comportament.
Com a conclusió, Burrhus Frederic Skinner, tractava el reforçament positiu.
I que només tractaba el que podem veure, observar. I per tant, deixa com "de banda" l'ànima (l'estudi de l'ànima).
companya (Anna Amill Pérez); parlant sobre Burrhus Frederic Skinner.
(1904-1990); Escriptor i psicòleg nord-americà. (Un germà seu, mort amb 16 anys per culpa d'aneurisma cerebral).
La seva novel·la, més important fou: --> Walden-Two: Que narra una societat utòpica. (és a dir, que no existeix).
Tracta el conductisme radical=
El conductisme és una disciplina que s'interessa només pel comportament humà i animal.
La teràpia del conductisme: Serveix per a tractar fòbies.
Com he dit anteriorment, i com va explicar l'Anna a classe, Skinner a part de centrar-se en el comportament humà, també va voler centrar-s'hi en el del animal. I per això, es va inventar la famosa i anomenada: "caixa de Skinner".
 |
| Caixa de Skinner |
I que només tractaba el que podem veure, observar. I per tant, deixa com "de banda" l'ànima (l'estudi de l'ànima).
I per últim, hem fet dos articles:
1º Article explicat a classe: "Howard Gardner, el hombre que va a revolucionar la enseñanza";
Gardner, és un psicòleg americà que, qüestionà la noció tradicional d'intel·ligència.
2º Article explicat a classe: "Robots inteligentes capaces de pensar, aprender y decidir";
També, s'ha vist una part de la pel·lícula "La clase" però; no puc dir-vos el que, ja que el dia que la varen veure durant 5 o 10 minuts (un troç), jo no hi era. Per tant, us demano disculpes. I espero que les accepteu.
Gràcies i fins la setmana que entra!
Gardner, és un psicòleg americà que, qüestionà la noció tradicional d'intel·ligència. Donant com a vàlid que, l'ésser humà no té només una capacitat, sinò que conte intel·ligències múltiples (IM).
Cada persona te mes desenvolupada una d'elles; (dins l’article diu: “els psicòlegs no es posen d’acord sobre que entenen per intel·ligència. Per a molts, només existeix un tipus que es l’escolar. Però, els humans hem desenvolupat diferents tipus: lingüística, lógicomatemàtica, musical, espacial, naturalista, interpersonal, intrapersonal).
2º Article explicat a classe: "Robots inteligentes capaces de pensar, aprender y decidir";
Científics japonesos que han dissenyat robots intel·ligents capaços de pensar, aprendre i decidir per sí sols.
Osamu Hasegawa, encarregat de dissenyar un sistema que permet a un robot capaç de conèixer el seu entorn i resoldre els problemes als que s’enfrontarà d’ara en endavant (tenen una xarxa “neuronal” autoorganitzadora; que els permetrà acumular i utilitzar l’informació per a dur a terme moltissimes coses alhora. Aquests robots, són una pasada, ja que també són capaços de demanar ajuda quan saben que la necessiten, com nosaltres (els humans); són capaços d’ignorar el soroll, és a dir, allò que consideren brossa; per a no confondre’s.
La conclusió que puc treure és que pertany a l’estudi de la psicologia cognitiva. I que, s’assembla moltissim a la pel·lícula que vam veure “I, robot”. O a “La isla”.
També, s'ha vist una part de la pel·lícula "La clase" però; no puc dir-vos el que, ja que el dia que la varen veure durant 5 o 10 minuts (un troç), jo no hi era. Per tant, us demano disculpes. I espero que les accepteu.
Gràcies i fins la setmana que entra!
