Que dir d'aquesta setmana..
Ens van repartir un article de Luis Rojas Marcos:
Aquest home és un psiquiàtric com pocs, ja que va viure una tragèdia. La del 11-S com a responsable de la sanitat pública de Nueva York.
Lo que m'ha impactat d'ell ha estat una contestació seva:
El cerbell està dissenyat per a protegir-nos de les tragedies, també explica que té un límit per al número de calamitats que pot aguantar. La persistent creencia de que quantes més desgràcies afrontem més resistents ens fa, no té fundament.
En la psicologia científica hi ha moltes psicologies aplicades. De les quals, en totes em d'emprar per a superar el problema en qüestió; les tres C: Concentració, Confiança i Caràcter (força, valentía).
Hem pogut veure que els filòsofs al llarg de la història, han anat avançant molt en el camp de la psicologia.
La diferència entre psicòleg i psiquiatra:
-Psicòleg: Tracta a les persones sense necessitat d'utilitzar un tractament (és a dir, no estàn especialitzats en medicina per tant no poden medicar).
-Psiquiatra: Té la carrera de medicina, i tracta a les persones com el psicòleg però ells si que estàn autoritzats per a donar tractament (medicació).
En quan a l'influència empirista; cal destacar:
- L'hedonisme psicològic: que vol dir què l'home escull les accions que tinguin conseqüències més agradables o menys doloroses.
Definició d'empirisme: tot el coneixement prové dels sentits; l'important és el que la consciència rep.
La posició kantiana:
- Kant; va creure que hi ha principis no empírics de la ment, (diu que hi ha lleis que JA estàn en el nostre cap).
ELS ANTECEDENTS DE LES CIÈNCIES NATURALS:
Les ciències desenvolupades al segle XIX, principalment la biologia, la fisiologia i la medicina, han influït de manera extraordinària en l'aparició de la psicologia científica.
La influència de la biologia:
-Aportacions pràctiques: Weber, Fechner i Müller.
-Aportacions teòriques: Claude Bernard.
Definicions:
- Esquizofrènia: és un diagnòstic psiquiàtric en persones amb un grup de trastorns mentals crònics i greus, caracteritzats per alteracions en la percepció o l'expressió de la realitat.
- El trastorn afectiu bipolar (TAB), conegut popularment com trastorn bipolar i antigament com psicosi maníaco-depressiva, és un trastorn de l’estat d’ànim.
L’afectat/ada oscil·la entre l’alegria i la tristesa d’una manera molt més marcada que les persones que no pateixen aquesta patologia, travessant períodes repetitius de depressió (fases depressives) que s’alternen amb temporades de gran eufòria (fases maníacas). La seva expressió en el cervell es produïx en forma d’un desequilibri electroquímic en els neurotransmisores.
La influència de la medicina:
- Charcot: centrà els seus estudis de la neurosis(=trastorn mental) en la histèria. Charcot i l'escola de Salpêtrière: va utilitzar la hipnosi com a mètode terapèutic per tractar la histèria traient del pacient "l'esdeveniment traumatitzant".
- Freud va ser influït per Charcot i entendre la histèria no des d'una perspectiva médica sinò psicològica. Va utilitzar la hipnosi en el tractament dels eus pacients, en el que s'ha anomenat "mètode catàrtic". Aquest procdiment va ser abandonat posteriorment per Freud.
El hipnotisme va estar present també en la psicologia experimental, encara que és en el camp de la psicologia clínica on es pot trobar la seva empremta, especialment en la modificació i autocontrol de resposts psicofisiològiques através de mètodes de relaxació i biofeedback.
Finalment, cal recordar que a partir dels anys setanta la hipnosis s'ha incorporat oficialment com a mètode terapèutic en les societats mèdiques, psiquiàtriques i psicològiques.
La constitució de la psicologia científica: comença amb Wundt. (Ja que va obrir la porta a nous camps d'investigació psicològica, amb la seva obra "Völkerpsychologie".
Dades curioses:
-Complex d'Èdip: en la teoria psicoanalítica, el complex d'Èdip planteja la idea que => El nen comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. El nen, aleshores, se sent culpable perquè veu que no està bé oiar el pare i aquest conflict es resol quan el nen adopta característiques del pare (mitjançant la identificació). CONCEPTE DESENVOLUPAT PER SIGMUND FREUD.
-Complex d'Electra: és un concepte psiquiàtric; la contrapartida femenina del complex d'Èdip. És a dir, en aquest complex és la nena que té una fixació afectiva en la figura paterna; que produeix una rivalitat amb la figura materna. No obstant això, en els casos patològics es pot produir el contrari: que la nena rebutgi al pare al sentir-se decebuda per haver-la rebutjat. TERME PROPOSAT PER JUNG A PRINCIPIS DEL SEGLE XX.
AQUESTS DOS COMPLEXOS, PROVENEN DE MITOLOGIES GREGUES.
També ens van repartir un article sobre els nens i nenes autistes:
Els nens i les nenes que pateixen aquesta enfermetat tenen els següents simptomes: problemes per a comunicar-se, ja que el seu llenguatge no té gaire sentit. Sembla ser que visquin en el seu propi món "imaginari o fictici" => ja que es tanquen a les persones; és a dir, introvertits). Però el més interessant és que sempre troben a algú o algo que els fa ser felicos (sentir-se bé). Exemple de la fotografia:
Com si ells/elles estiguessin en un quadrat (=propi món) i que s'evadeixen de les bombolles (=persones de fora).
El tercer article: Howard Robard Hughes. (Ingeniero aeronáutico y empresario). Un millonario neurótico.
Hughes va patir de sifilis (és una enfermetat sexual que afecta a la pell), encara que vertaderament va afectar-li va ser, la neurosis.
Hi han molts tipus de neurosis; i en aquest cas, Hughes va patir d (TOC); un trastorn obsessiu compolsiu. La neurosis de Howard va anar en augmet al llarg dels anys, sobretot en relació amb la contaminació i els microbis.
Howard va ser un dels homes més rics de la història, però també un dels més infeliços.
A part del seu amor pel cinema i les seves estrelles, la seva altra passió va ser l'aviació.
La seva vida va ser portada al cine en tres ocasions.
Encara que la películ més famosa ha estat el "biopic" titulat "L'aviador" (2005).
Trastorn Obsessiu Compulsiu:
Es el desordre mental més freqüent en l'ésser humà i no té la base orgànida demostrable. Es produeix quan hi ha una lluita interna contra les idees absurdes i repetitives que provoquen alteracions de la conducta, però sense desorganització de la personalitat.
També he d'afegir la presentació d'un company de classe (José María Polo):
SÍNDROME D'ULISES.
Un síndrome és un conjunt de signes i símptomes causats per una mateixa malaltia. El síndrome d'Ulises és una malaltia psicològica; que la pateixen principalment la gent que ha marxat del seu país natal.
Causes, (però es pot tractar): simptomes de tristesa, atacs d'ansietat, aparicions de fatiga, que es troben en situacions de fracàso de terror, pèrdues d memòria, o simplement perden l'interès del tot..
JOSEBA ACHOTEGUI, psiquiàtric. Ell va ser qui va anomenar a aquesta malaltia: "Síndrome d'Ulises".
A més a més, en José María Polo ens va expossar un altre tipus de síndrome:
- El síndrome de Peter Pan: Que el sofreixen aquelles persones que es neguen a continuar creixent i que volen continuar essent unes criatures; i per tant, necessiten estar protegits, sentir-se estimats més del compte, i per aquest motiu cal que segueixin visquen o visquin en companyia (membres de la familia, en tot cas).
- El síndrome de Down: en José María a dit en l'exposició que no és un síndrome "psicològic" com el de Peter Pan o d'Ulises, però que d'una manera o altre, afecta a la part psicològica del pacient o de la gent del voltant d'aquest.
